Amic Monegal...

Algú de vosaltres segueix el peculiar (perquè no sé com definir-lo) programa de crítica de televisió presentat per l'excèntric Monegal?
Bé, cal dir que aquest personatge, que treballa per una televisió amb uns mitjans ben humils, com és BTV, s'endú la palma cada setmana amb els convidats que porta. Des d'un Jesús Vázquez, a qui aturdeix pel seu paper en el món de la teleporqueria, fins a un Lorenzo Milà, que per mi, va estar magnífic.
Tothom coneix la trajectòria i el gran èxit aconseguit per Milà en l'àmbit de TVE però tot i així, els seus plantejaments periodístics mereixen un reconeixement en veu alta. Milà ens recomana que revisem el terme "actualitat". I és que... cal que seguim l'agenda que ens marquen els polítics i les grans empreses amb les seves notes de premsa per decidir què és el que afecta a la gent? No pot ser notícia també el que li passa al meu veí, o les coses bones i les petites alegries que es viuen en un altre racó de món? Interessantíssim, en un moment en què la velocitat i la rigurosa actualitat se'ns està menjant l'anàlisi i la reflexió. No hauríem de deixar escapar la possibilitat d'ensenyar el món d'una manera diferent, i Milà, amb els seus comentaris i peculiars gesticulacions, i des d'una posició privilegiada, ho intenta.
També és mereix ser destacada la seva crítica a la rigurositat i l'objectivitat. Com molt bé va dir, la manipulació més habitual no són les mentides, sinó el que no es diu. I des de la televisió pública, desgraciadament, s'havia notat massa fins ara, de qui no es deien les coses.
Així doncs, gràcies per la reflexió i la crida a la revisió dels nostres conceptes. Crec profundament en el que Milà anomena com l'ètica i la professionalitat. Som, serem, o intentem ser periodistes, i en la nostra ètica i professionalitat recau la nostra legitimitat, la nostra responsabilitat amb la gent. Si reivindiquem i fem possible aquesta professionalitat ( i no la producció periodística salvatge que ens domina actualment), estarem fent créixer la nostra credibilitat, i estarem acomplint la nostra funció en la societat.

Viatge II

Periodistas21

El meu primer descobriment. El blog que més m’agrada. Fa uns mesos, quan em vaig assabentar de l’existència d’aquest nou fenomen, vais descubrir aquesta web. Primer la vaig rellegir amb curiositat, però poc a poc he descobert que és una gran eina per qualsevol dels que intentem ser periodistes. Encara em falta investigar una mica sobre ella, però vull destacar la seva utilitat: enllaços, articles de tot tipus sobre el món de la comunicació, etc. Imprescindible, de veritat.


Guillem Martínez

Blog divertidíssim. Anàlisi sarcàstic sobre l’actualitat. En castellà, I des d’una òptica diferent. És curiós, però l’he trobat recomanat al blog (que ja és web reconeguda) de Buenafuente.

Viatge més profund...

Començo el meu viatge per l’apassionant món dels blogs…

Nodo50.org
Aquesta site espanyola es defineix a ella mateixa com una web de contrainformació, una idea molt interessant en els temps que corren. De fet, ens explica els seus orígens i el que ells creuen que poden aportar: donar veu als que no s’escolta, fer-se amb els estris globlas existents per tal de fer arribar a tothom tota la informació. Diuen:
“Contrainformar es trabajar por legitimar los discursos insurgentes frente al pensamiento único neoliberal, destruir el mito de la objetividad, servir de vocero de los movimientos sociales, dar la palabra a quienes callan por falta de oportunidades para hablar, combatir el ruido con apariencia de música que emana de los gigantes mediáticos. Contrainformar es también hacerse con herramientas que permitan la difusión horizontal de información, construir puentes que hagan circular contenidos con valor de uso, romper el monopolio de la producción de discursos sobre el mundo social, desbaratar la ilusión de una "opinión publica libre". Contrainformar es también romper la atomización que el capitalismo global está generando, entrelazar realidades sociales transformando la aventura individual en una relación social comunicable y comunicada.”
És molt interessant aquesta reinterpretació de l’espai virtual com un espai per tots, que ha d’oferir aquesta gran quantitat de recursos i relacions a tots els nivells, i no només una àrea més de negoci.
Els seus principals impulsors responen a tot tipus d’associacions i moviments d’esquerra i diuen acceptar no ser remunerats perquè “la probabilitat de sobreviure és proporcional a la capacitat de submissió” a qualsevol organització política.
Ara faré d’advocat del diable, però… no crec que per no ser remunerats siguin totalment independents. La idea que defensen és molt bonica i legítima, però…pot ser real?


He estat visitant els seus links, entre els quals es troben judicis antimilitaristes, crítiques a l’explotació de Mercadona o reivindicacions a la llibertat d’expressió al País Vasc. M’agradaria destacar les pàgines dedicades a l’ocupació de l’Irak, en les que es reflecteix una gran implicació i coneixement del tema. Pels aficionats o professionals de la comunicació… convé llegir-se el link amb la pàgina de José Couso. És interessant com a punt de partida d’altres reflexions sobre la professió, i es troben articles interessants.

Benvinguts!

Olee! (Com diem a Lleida)
Aquest pretén ser el blog més obert i receptiu de l'espai virtual, on tothom pot expressar com veu el nostre món sense cap mena de por. El seu naixement es deu a l'assignatura de Gèneres informatius i interpretatius en premsa, a càrrec de José María Perceval; però espero que sigui el començament d'un bonic projecte. Rebré amb il·lusió tots els vostres comentaris!