Tuesday, April 26, 2005

Començo el meu viatge per l’apassionant món dels blogs…

Nodo50.org
Aquesta site espanyola es defineix a ella mateixa com una web de contrainformació, una idea molt interessant en els temps que corren. De fet, ens explica els seus orígens i el que ells creuen que poden aportar: donar veu als que no s’escolta, fer-se amb els estris globlas existents per tal de fer arribar a tothom tota la informació. Diuen:
“Contrainformar es trabajar por legitimar los discursos insurgentes frente al pensamiento único neoliberal, destruir el mito de la objetividad, servir de vocero de los movimientos sociales, dar la palabra a quienes callan por falta de oportunidades para hablar, combatir el ruido con apariencia de música que emana de los gigantes mediáticos. Contrainformar es también hacerse con herramientas que permitan la difusión horizontal de información, construir puentes que hagan circular contenidos con valor de uso, romper el monopolio de la producción de discursos sobre el mundo social, desbaratar la ilusión de una "opinión publica libre". Contrainformar es también romper la atomización que el capitalismo global está generando, entrelazar realidades sociales transformando la aventura individual en una relación social comunicable y comunicada.”
És molt interessant aquesta reinterpretació de l’espai virtual com un espai per tots, que ha d’oferir aquesta gran quantitat de recursos i relacions a tots els nivells, i no només una àrea més de negoci.
Els seus principals impulsors responen a tot tipus d’associacions i moviments d’esquerra i diuen acceptar no ser remunerats perquè “la probabilitat de sobreviure és proporcional a la capacitat de submissió” a qualsevol organització política.
Ara faré d’advocat del diable, però… no crec que per no ser remunerats siguin totalment independents. La idea que defensen és molt bonica i legítima, però…pot ser real?


He estat visitant els seus links, entre els quals es troben judicis antimilitaristes, crítiques a l’explotació de Mercadona o reivindicacions a la llibertat d’expressió al País Vasc. M’agradaria destacar les pàgines dedicades a l’ocupació de l’Irak, en les que es reflecteix una gran implicació i coneixement del tema. Pels aficionats o professionals de la comunicació… convé llegir-se el link amb la pàgina de José Couso. És interessant com a punt de partida d’altres reflexions sobre la professió, i es troben articles interessants.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home